logo_mdt

MIDO EN MDT

Aquest mes la revista MDT publica un article molt interessant sobre la història de MIDO, una de les més reconegudes firmes d’alta rellotgeria suïssa.
Zapata Joiers com a punt de venda recomanat de la marca, el reprodueix:

 

MIDO DES 1918

Per Ferran Magrané

Segurament, la signatura Mido no es caracteritza avui per grans ostentacions tècniques, els luxes asiàtics o les complicacions extremes, però la seva rellotgeria basada en la funcionalitat, un disseny que no marquen les modes i una gran durabilitat li ha fet guanyar-se el reconeixement de molts amants de la rellotgeria , que no només han sabut apreciar aquestes característiques sinó també les moltes i valuoses innovacions que, en els seus prop de cent anys, ha deixat per a la historia, i que han convertit alguns dels seus models en autèntiques peces de col·leccionista.

Tot va començar el 11 de novembre de 1918. Mentre Europa celebrava la fi de la Primera Guerra Mundial, el rellotger Georges Schaeren fundava la seva pròpia manufactura a la localitat de Solothurn, al nord-oest de Suïssa, a la va nomenar Mido G. Schaeren & Co.  Curiosament, el nom “Mido” provenia, del castellà, i més concretament del verb “mesurar”, en clara referència al mesurament del temps.

Les primeres peces de la signatura van ser elegants rellotges femenins de clara inspiració art-déco, dotats d’esmalts de colors, vistosos braçalets i, sovint, joies; però cal destacar també una sèrie de curiosos models d’inspiració esportiva, en forma de raqueta de tennis, pilota de golf, etc., entre els quals destaquen els elaborats per firmes automobilístiques com Bugatti, Ford, Fiat, Excelsior o Hispano-Suïssa.

Durant els anys 30 i 40, Mido va llançar algunes de les seves creacions més emblemàtiques i va introduir una gran quantitat ‘’innovacions tècniques, convertint-se en una de les marques punteres de la rellotgeria. En aquest sentit, cal destacar el llançament, el 1934, del model Multifort, una veritable fita per a la signatura suïssa, gràcies a la seva caixa antimagnética, resistent als cops i hermètica.
El model incorporava un pioner sistema de tancament hermètic de la corona (que a partir de 1959 rebria el nom de “Aquadura”) basat en l’ús del suro natural amb un tractament especial. Aquesta invenció va permetre a Mido garantir el funcionament dels seus rellotges sota l’aigua, fins i tot mentre es manipulava la corona.
El correcte funcionament en condicions extremes del Mido Multifort va ser certificat per l’empresa Electrical Testing Laboratories de Nova York segons les proves oficials del Govern americà, que incloïen resistència en aigua salada i en aigua freda, pressió atmosfèrica (13 atm), variacions extremes de temperatura (de 50 º C a -40 º C), simulacions de 34 anys d’ús per a la corona, etc. L’únic error detectat es va produir en les proves d’altitud (un dels exemplars es va aturar a 13.300 m).

 INNOVACIÓ I ROBUSTESA

El 1935, Mido va ampliar la col·lecció Multifort amb el llançament de la versió automàtica, convertint la primera firma a combinar aquest sistema de càrrega amb propietats com la hermeticitat, i la resistència als camps magnètics i als cops. La incorporació, el 1936, del primer sistema de corda irrompible, va permetre incrementar encara més la proverbial robustesa i durabilitat dels rellotges Mido. Per ressaltar aquestes propietats, però també la seva naturalesa innovadora, el 1939 naixia el robot “Robi”, una curiosa mascota que apareixeria, durant anys, en múltiples anuncis de la signatura. Aquest mateix any, Mido va crear un altre dels seus models més emblemàtics: el Datometer, que incorporava una indicació de data a través d’una agulla central suplementària.

Durant els anys 40, Mido va desenvolupar una gran quantitat de rellotges d’aviació; en això va tenir molt a veure Walter Schaeren, fill del fundador de la companyia i futur president de la mateixa, que era pilot de les Forces Aèries Suïsses.
Paral·lelament, la signatura seguia sorprenent amb models emblemàtics, com el llegendari Multicenterchrono, de 1943, que per primera vegada donava prioritat a les informacions del cronògraf, situant-les en lloc preeminent, al centre de l’esfera. Per això, Mido va crear el calibre 1300, que no era altre que un Valjoux VZ modificat.
La modernitat que destil·laven els rellotges Mido va tenir el seu reflex a la planta de producció que la companyia va adquirir, el 1946, a la ciutat de Biel. Per primera vegada, una manufactura incorporava un rigorós control de la temperatura i sistemes d’eliminació de la pols en l’ambient, per crear un espai més adequat per al treball dels seus rellotgers i millorar la qualitat de les seves peces.
El 1954, Mido va introduir el sistema de càrrega “Powerwind”, més simple i més eficaç que els mecanismes anteriors: a més d’una reducció de 16 a 7 components, suposava un increment significatiu de la reserva de marxa del rellotge.
Fidel a la seva tradició en la fabricació de rellotges submergibles, la firma suïssa va presentar, el 1959, el model Ocean Star, caracteritzat per la seva caixa elaborada en una sola peça. Aquesta característica, al costat del vidre de Permafit fixat a pressió i al sistema de segellat de la corona Aquadura, el convertia en un model que no només era hermètic a l’aigua sinó també a l’aire, fet que allargava significativament la seva vida. Amb poques variacions físiques, l’Ocean Star ha format part, fins avui, de les col·leccions de Mido.

LA TEMPESTA DEL QUARS

A finals dels anys 60, Mido era una companyia capdavantera tant en l’aspecte tècnic com demostra la fabricació de models com el Mini Mido (1967), que en aquell moment va ser el rellotge automàtic, anti magnétic i resistent als impactes més petit del món, com en el comercial (el 1967, la firma es comercialitzava en 111 països).
No obstant això, la revolució del quars estava a punt de posar cap per avall el món de la rellotgeria, i les marques no van tenir més remei que reposicionar-se. Mido va trobar recer sota el paraigua del grup ASUAG (Allgemaine Schweizereische Uhrenindustrie AG), el que li va permetre tenir accés a la tecnologia necessària per a la fabricació de rellotges de quars.
La dècada dels 70 va marcar un període de gran activitat per part de Mido -29.074 moviments amb certificat oficial de cronòmetre elaborats el 1971 -, que es va situar com la segona companyia rellotgera suïssa quant a volum de producció.
El 1985, i davant la profunda crisi que vivia la rellotgeria suïssa, els dos principals grups rellotgers del país, ASUAG i SSIH es van unir per formar el grup SMH, que anys després passaria a denominar Swatch. Dins d’aquest gran grup rellotger, Mido s’ha consolidat com una firma de rellotges de qualitat a preus competitius.
Durant la dècada dels 90, la marca va prendre un nou impuls gràcies a models com el Bodyguard o el Worldtimer (ambdós, de 1996). El primer es caracteritzava per una alarma de 100 dB, mentre que el segon oferia una ràpida lectura de qualsevol fus horari gràcies a un sistema que combinava la corona amb el bisell giratori.
El 1998, Mido complia 80 anys d’història, i ho va voler celebrar tornant a les seves arrels i un rellotge que resumia perfectament els senyals d’identitat de la marca: l’històric model Multifort, caracteritzat per la seva robustesa i original disseny.
Les primeres col·leccions del nou mil·lenni van ser fruit de les “Reflexions sobre el Temps” impulsades pels ideòlegs de la manufactura. El fruit més destacable d’aquestes reflexions va ser segurament la línia All Dial, llançada el 2002 i d’inspiració arquitectònica. Aquest mateix any marca també l’entrada de Mido al mercat espanyol.
El 2006, la marca suïssa va recuperar un altre dels seus dissenys històrics: el model Baroncelli, que complia 30 anys. La nova col·lecció feia una interpretació pura i clàssica dels instruments de corda, a través de dissenys clàssics i atemporals. De manera similar, la col·lecció Belluna -2008 – encarnava l’esperit de la rellotgeria suïssa, alhora que trobava la inspiració en les formes de l’arquitectura art-déco.
El 2009, Mido va celebrar el 75 aniversari del seu rellotge més icònic, el Multifort, que havia llançat el 1934 i que s’havia convertit en paradigma del disseny funcional. Els nous models de la col·lecció rendien homenatge, no només al rellotge, sinó a aquest període del segle XX, en què la producció industrial de trens i avions, així com d’objectes d’acer, va marcar tendència en el disseny, principalment als Estats Units.
I és que aquest model és, segurament, el que millor defineix la filosofia de Mido, basada en la combinació d’un disseny atemporal amb un caràcter funcional i resistent. Sota aquestes premisses, la firma ha ampliat el seu mercat en els últims anys, i actualment es comercialitza en més de 2.000 concessionaris de 50 països de tot el món.

http://www.maquinasdeltiempo.com/

http://www.zapatajoyeros.com/modules/blockwishlist/view.php?token=526D83F57907F6CF

 

 

Publicat a Notícies, Rellotges
0 comentaris a “MIDO EN MDT
1 Pings/Retroenllaços per a "MIDO EN MDT"

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

CAPTCHA Image

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Arxiu