Diamants Naturals: Guia per Escollir el Diamant Perfecte

DIAMANTS NATURALS

El diamant és la pedra preciosa per excel·lència, la protagonista del mes dabril i la testimoni principal en les declaracions damor.

És la pedra que acompanya una promesa, una gratitud, el diamant simbolitza la puresa, la lleialtat i la noblesa.

Els diamants es formen a les profunditats del mantell terrestre (de 140 a 190 km) en unes condicions de pressió i temperatura extremes, aquests són portats prop de la superfície de la terra a causa d'erupcions volcàniques profundes.

Un diamant acull i desprèn llum, la seva delicada imatge no correspon amb la seva duresa, considerat el material més dur i amb la més alta conductivitat tèrmica conegut per l'home.

Amb el desenvolupament de la tectologia, tractar químicament aquestes gemmes o crear rèpliques als laboratoris, ha fet que hi pugui haver confusió a l'hora d'adquirir un diamant.

LES 4C DEL DIAMANT

El valor d'un diamant depèn de quatre factors (4 Ces) tall, quirats, color i claredat,

• 1. Corte (Cut) 

No es refereix a la forma del diamant (com a rodó, princesa, maragda), sinó a com se n'han tallat i facetat les proporcions. Afecta directament la brillantor del diamant: un bon tall reflecteix la llum de manera òptima. Un tall excel·lent pot fer que un diamant més petit es vegi més brillant que un de gran amb mal tall.

• 2. Quilate (Carat):

És la unitat de pes del diamant: 1 quirat = 0.2 grams

Com més gran quirat, més gran… i generalment més preu, però no és una relació lineal. El preu puja de forma exponencial amb la mida, perquè els diamants grans són molt més rars.

• 3. Color (Color): 

Com més incolor sigui el diamant, més valuós és (llevat dels diamants de color fantàstics com rosa, blau, etc., que són una altra categoria).

S'avalua en una escala de D a Z, essent la D totalment incolor i Z un to groc o marró visible. A primera vista, les diferències entre D, E i F són gairebé imperceptibles, però afecten molt el preu.

• 4. Claredat (Clarity):

Mesura les imperfeccions internes (inclusions) i externes (blemishes). Com més net estigui, més valor és el diamant.

Escala del GIA:

FL – Flawless (sense inclusions ni marques)

IF – Internally Flawless

VVS1/VVS2 – Molt, molt lleugerament incloses

VS1/VS2 – Molt lleugerament incloses

SI1/SI2 – Lleugerament incloses

I1/I2/I3 – Incloses (visibles a simple vista)

Amb el desenvolupament de la tectologia, tractar químicament aquestes gemmes o crear rèpliques als laboratoris, ha fet que hi pugui haver confusió a l'hora d'adquirir un diamant.

La ISO (Organització Internacional de Normalització) ha creat una norma referent a la comercialització de diamants, aquesta nova norma defineix la nomenclatura que cal utilitzar, així com la nomenclatura que no pot ser utilitzada en la compravenda de diamants, diamants tractats i diamants sintètics.

La norma descriu que un diamant tractat és aquell que hagi patit alguna intervenció humana, que no sigui el tall, polit, neteja i ajustament, i es defineix com a “diamant tractat”, aquest haurà d'especificar el seu tractament en particular.

La descripció ha de ser evident i inequívoca, sense abreviatures, així mateix no cal utilitzar noms com “diamant tractat natural” o “diamant natural tractat”, ja que pot induir a engany.

El sector joier acull amb satisfacció aquesta norma en què es defineix explícitament que el diamant és una gemma creada per la natura, i que qualsevol producte amb la denominació “diamant” sense més especificació sempre implica que es tracta d'un diamant natural perquè el consumidor no estigui confós respecte al que realment compra.

Mites i llegendes

Els antics grecs i romans els consideraven llàgrimes dels déus o centelleigs d'estrelles i pensaven que les fletxes de Cupido s'acabaven per diamants, tenint així un poder inigualable.

Els Hindús creien que els diamants havien estat creats per un llamp en copejar les roques, fins i tot els col·locaven als ulls d'algunes de les seves estàtues.

Els grans pares hebreus feien servir el diamant per determinar la innocència o la culpabilitat d'un acusat. Davant d'un culpable, el diamant perdia la brillantor i s'opacaba, mentre que davant d'un innocent brillava amb vigor.

Els romans ho portaven perquè creien que els donava força, valor i els feia invencibles durant les batalles; li atribuïen també poders màgics per superar les dificultats de la vida.

En joieria

En joieria es poden trobar a diferents talls o talles, (brillant, princesa, baguette….) Això influeix en la quantitat de llum que pugui desprendre la gemma, moltes pedres precioses o semiprecioses de color realcen la seva bellesa quan són muntades al costat de diamants.

A Zapata joiers elaborem les nostres peces amb diamants naturals.